Teràpies utilitzades en el trastorn límit de la personalitat i comparativa sobre la seva eficàcia (en catalán)

Reseña breve:

“Els trastorns de la personalitat, abans anomenats psicopaties, han estat el calaix de sastre de la psicopatologia, ocupant un lloc peculiar en front als dos grans grups de símptomes tradicionals: els psicòtics i els neuròtics. Aquest lloc especial és degut, en part, a que les psicopaties no s’assimilen, ja que compten amb un arrelat esquema de signes i símptomes, trobant-nos, més bé, davant problemes referents a la forma de vida del subjecte (Rodríguez Sutil, 1995).

Actualment, els trastorns de la personalitat es caracteritzen per ser patrons desadaptatius de pensaments, sentiments, percepcions i conductes que comencen primerencament en la vida i es perpetuen al llarg del temps, i a través de diferents situacions. O’Connor i Dyce (2001) manifesten que els subjectes amb un TP sovint valoren positivament les característiques pròpies del trastorn que són pertorbadores per al seu entorn, degut a que aquest funcionament és l’únic que coneixen i recorden. Per tant, es podria afirmar que algunes persones amb trastorns de la personalitat es troben en un estat “egosintònic”…”

Autor:

Laia Andreu Arfelis

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR