ISEP

Nuestro objetivo es tu triunfo profesional

Teràpies utilitzades en el trastorn límit de la personalitat i comparativa sobre la seva eficàcia (en catalán)

  • Reseña breve:

    “Els trastorns de la personalitat, abans anomenats psicopaties, han estat el calaix de sastre de la psicopatologia, ocupant un lloc peculiar en front als dos grans grups de símptomes tradicionals: els psicòtics i els neuròtics. Aquest lloc especial és degut, en part, a que les psicopaties no s’assimilen, ja que compten amb un arrelat esquema de signes i símptomes, trobant-nos, més bé, davant problemes referents a la forma de vida del subjecte (Rodríguez Sutil, 1995).

    Actualment, els trastorns de la personalitat es caracteritzen per ser patrons desadaptatius de pensaments, sentiments, percepcions i conductes que comencen primerencament en la vida i es perpetuen al llarg del temps, i a través de diferents situacions. O’Connor i Dyce (2001) manifesten que els subjectes amb un TP sovint valoren positivament les característiques pròpies del trastorn que són pertorbadores per al seu entorn, degut a que aquest funcionament és l’únic que coneixen i recorden. Per tant, es podria afirmar que algunes persones amb trastorns de la personalitat es troben en un estat “egosintònic”…”

  • Autor: Laia Andreu Arfelis